Gabriel Marcel

Gabriel Marcel

Biografia
Naixement	(fr) Gabriel Honoré Marcel 7 desembre 1889 8è districte de París (França)
Mort	8 octubre 1973 (83 anys) 7è districte de París (França)
President Société des amis de Charles Du Bos (en)
1955 – 1973
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de París
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	dramaturg, músic, crític literari, filòsof, escriptor
Ocupador	Universitat de París
Membre de	Académie des Sciences Morales et Politiques Acadèmia Bavaresa de Belles Arts Société des amis de Charles Du Bos (en)
Moviment	Existencialisme cristià
Professors	Colegio Maristas de San Isidro (en)
Alumnes	Paul Ricoeur
Influències	Arthur Schopenhauer, Søren Kierkegaard, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Edmund Husserl, Martin Heidegger, Karl Jaspers, Henri Bergson i Louis Lavelle
Família
Pare	Henry Marcel
Premis
(1969)  Premi Erasmus (1968)  Grand Prix littéraire de la Ville de Paris (fr) (20 setembre 1964)  Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany (1958)  Gran Premi Nacional de les Lletres (1948)  Gran Premi de literatura de l'Acadèmia Francesa (1937)  Prix Brieux (en)  Cavaller de la Legió d'Honor
Signatura

Gabriel Marcel (París, 7 de desembre de 1889 - 8 d'octubre de 1973) va ser un dramaturg i filòsof francès. Sostenia que els individus tan sols poden ser compresos en les situacions específiques en què es veuen implicats i compromesos. Aquesta afirmació constituïx l'eix del seu pensament, definit com a existencialisme cristià o personalisme.

En el seu primer llibre, Diari metafísic, Marcel advocava per una filosofia del concret que reconegués que l'encarnació del subjecte en un cos i la situació històrica de l'individu condicionen en essència el que s'és en realitat.

Marcel va distingir la reflexió primària, que té a veure amb els objectes i les abstraccions. Aquesta reflexió arriba a la seva forma més elevada en la ciència i la tecnologia. La reflexió secundària -usada per ell com mètode- s'ocupa d'aquells aspectes de l'existència humana, com el cos i la situació de cada persona, en els quals es participa de forma tan completa que l'individu no pot se'n pot abstreure. La reflexió secundària contempla els misteris i proporciona una espècie de debò (filosòfica, moral i religiosa) que no pot ser verificada mitjançant procediments científics, però que és confirmada mentre il·lumina la vida de cadascun.

Marcel, a diferència d'altres existencialistes, va posar l'accent en la participació en una comunitat en comptes de denunciar l'ontològic aïllament humà. No només va expressar aquestes idees en els seus llibres, sinó també en les seves obres de teatre, que presentaven situacions complexes on les persones es veien atrapades i conduïdes cap a la solitud i la desesperació, o bé establien una relació satisfactòria amb les altres persones i amb Déu.

Defensor dels revoltats durant la Guerra Civil Espanyola, Albert Camus va polemitzar amb ell en diverses cartes públiques on va denunciar les contradiccions ètiques de la seva reflexió filosòfica humanista.